Jajaja, vaya cara que se le quedó a la pobre madre, jajaja. Es que a veces los niños con sus preguntitas nos ponen entre la espada y la pared, jajaja. A mí me ha pasado de estar viendo la tele con mis sobrinos y, de repente, ha salido un anuncio de condones. Y me han preguntado que qué es eso. Yo, para no meterme en jardines les he dicho que pregunten a sus padres, jajaja, Qué difícil lo pone a veces, jajaja. Besos.
Yo creo que, aqui, quien se precipita es la madre que, en vez de preguntar y asegurarse, prefiere evitar la incomodidad del enfrentamiento y decide dar por supuesto y, acaba metida en un verengenal del que, lo que queda mas clarito es que, a la mama,... hace tiempo que no la tienen contenta. jajaja...
Y es que, los supuestos, traen muchas equivocaciones y meteduras de pata. Palabra de experto. jajaja...
Hahahahahahahaha... No sé d'on treus aquestes joies.
De fet tens raó, la mare no se situa en el fil de pensament de la filla... A més, l'explicació que dóna em sembla inversemblant, no crec que la criatura hagi entès res.
Crec que ja he après que una pregunta de una criatura sempre està associada al seu fil de pensament i per donar una bona resposta primer cal saber situar-s'hi, saber en què està pensant en aquell moment, i la raó per la qual fa la pregunta.
Si, si; cuando hablamos con niños, a la mayoria de nosotros se nos olvida apearnos del tono dominante y emplear otro mas empatico. Pero, me parece que lo mismo ocurre cuando hablamos con la mayoria de los demas, ¿no? Jejeje...
Nos pueden la soberbia y el ego y, claro,... eso impide que veamos el mundo, las cosas, las situaciones desde otro prisma que no sea el personal.
Cert, Peace-for-ever, és rarisim que a un adult li interessi el món infantil, els seus punts de vista, la seva interacció en el mateix mitjà i amb els mateixos mitjans de què disposem i fem servir els adults. Però,... que podem esperar d'un món "adult" i "demòcrata" que és incapaç d'ensenyar, impartir i proposar aquest sistema de vida a l'escola, fent partícips als futurs "adults demòcrates"?
Aquest vídeo és molt enginyós i, el més agraït: aquesta compost amb sentit de l'humor. Això és ser intel ligent. Per no esmentar les diferents finestres de reflexió que deixa obertes ...
Som tan imperfectes, ens falta tanta sensibilitat, compassió, coratge i valentia que som dignes de llàstima, o pitjor: de riure.
6 comentarios:
Jajaja, vaya cara que se le quedó a la pobre madre, jajaja. Es que a veces los niños con sus preguntitas nos ponen entre la espada y la pared, jajaja. A mí me ha pasado de estar viendo la tele con mis sobrinos y, de repente, ha salido un anuncio de condones. Y me han preguntado que qué es eso. Yo, para no meterme en jardines les he dicho que pregunten a sus padres, jajaja, Qué difícil lo pone a veces, jajaja. Besos.
Yo creo que, aqui, quien se precipita es la madre que, en vez de preguntar y asegurarse, prefiere evitar la incomodidad del enfrentamiento y decide dar por supuesto y, acaba metida en un verengenal del que, lo que queda mas clarito es que, a la mama,...
hace tiempo que no la tienen contenta. jajaja...
Y es que, los supuestos, traen muchas equivocaciones y meteduras de pata.
Palabra de experto. jajaja...
Petons.
Jejeje tan fácil que es hablar con la verdad pero de acuerdo a los oídos de los niños, con las palabras adecuadas.
¿Extra virgen? jejeje no hay ja.
Besos Compi.
Hahahahahahahaha... No sé d'on treus aquestes joies.
De fet tens raó, la mare no se situa en el fil de pensament de la filla... A més, l'explicació que dóna em sembla inversemblant, no crec que la criatura hagi entès res.
Crec que ja he après que una pregunta de una criatura sempre està associada al seu fil de pensament i per donar una bona resposta primer cal saber situar-s'hi, saber en què està pensant en aquell moment, i la raó per la qual fa la pregunta.
En vídeo és sensacional. Moltes gràcies.
Una abraçada.
Hola, Compi!
Si, si; cuando hablamos con niños, a la mayoria de nosotros se nos olvida apearnos del tono dominante y emplear otro mas empatico.
Pero, me parece que lo mismo ocurre cuando hablamos con la mayoria de los demas, ¿no? Jejeje...
Nos pueden la soberbia y el ego y, claro,... eso impide que veamos el mundo, las cosas, las situaciones desde otro prisma que no sea el personal.
Besotes, compita.
Cert, Peace-for-ever, és rarisim que a un adult li interessi el món infantil, els seus punts de vista, la seva interacció en el mateix mitjà i amb els mateixos mitjans de què disposem i fem servir els adults. Però,... que podem esperar d'un món "adult" i "demòcrata" que és incapaç d'ensenyar, impartir i proposar aquest sistema de vida a l'escola, fent partícips als futurs "adults demòcrates"?
Aquest vídeo és molt enginyós i, el més agraït: aquesta compost amb sentit de l'humor. Això és ser intel ligent.
Per no esmentar les diferents finestres de reflexió que deixa obertes ...
Som tan imperfectes, ens falta tanta sensibilitat, compassió, coratge i valentia que som dignes de llàstima, o pitjor: de riure.
Moltes gràcies per tot, company. Ets impagable.
Petons.
Publicar un comentario